29 de enero de 2016
Entrevistador: Rubén Martínez Ribera
• “No volem ser més o menys que la resta d’Espanya, volem ser iguals»
María Such Palomares (Juny de 1990) és, amb 25 anys, la diputada més jove del Congrés dels diputats. És membre del Partit Socialista i secretària general de Joves Socialistes de Cullera. És llicenciada en Dret i Ciències Polítiques i màster en Advocacia. Per a ella, l’haver entrat en la Cambra Baixa «Es una oportunitat perquè se’ns senta més als jóvenes».
1. Com és eixa experiència d’arribar a convertir-se en diputada i de representar al poble valencià a Madrid?
Ha sigut un orgull i una gran responsabilitat perquè són pocs els joves que tenen l’oportunitat d’estar en el Congrés representant als joves i en este cas als valencians. M’ho prenc com un repte treballar per a estar a l’altura de les circumstàncies.
2. Et veies fa un any ocupant una butaca en la Cambra Baixa?
No, de fet no em veia fins als 31 anys afiliant-me al PSOE perquè estava en Joves Socialistes i no tenia pensat fer-ho però al proposar-me estar en les llistes vaig prendre la decisió ja que si no haguera aparegut com a independent en elles. A més, fa un any les meues circumstàncies eren totalment diferents. Treballava com a becària així que no ho preveia.
3. Com han reaccionat la teua família i amics després de conèixer la nit del 20D que havies aconseguit la teua acta de diputada?
La reacció més important va ser quan em van proposar per a estar en les llistes més que quan vaig eixir el 20D perquè donaven per fet que eixiria. La veritat és que cal barallar molt en campanya per a aconseguir el màxim nombre d’escons possible. Però com he dit, la major sorpresa va ser quan em van proposar anar en la candidatura al Congrés.
Quant a les meues amigues els vaig dir: «Tal volta en un mes o dos em canvia la vida i haja d’agafar les maletes i anar-me’n. Però no a Anglaterra o a Alemanya, sinó a Madrid». Així que molt il·lusionades i molt contentes.
Des de Joves Socialistes lluitem molt perquè haguera representació jove en les llistes municipals i el Partit va aprovar una recomanació que deia que el 20% de les llistes havien d’estar compostes per joves. Per tant, a partir d’ací va ser com un xicotet pas perquè el Partit es donara compte que els joves érem un valor, un dels millors que podien tindre per a parlar sobre la regeneració democràtica.
A partir de les passades locals i autonòmiques es va completar eixa revolució generacional que portàvem com a lema. Vam tindre molts joves regidors i alcaldes joves i va entrar José (Muñoz) com a diputat autonòmic. Així que quan es va haver de compondre la llista de la candidatura, gràcies a la sensibilitat de Ximo Puig de tindre gent jove dins de la llista i en este cas, amb el suport de Joves Socialistes i del seu secretari general se’m va proposar a mi per a estar en la llista.
4. Definix-me què és per a tu «Un futur per a la majoria».
Durant la campanya el que s’ha dit és que nosaltres som un partit de govern, responsable, que no pensem només en els interessos d’uns quants com ha fet el Partit Popular. Governar per a la majoria representa que la gran part de la societat necessita del PSOE per a viure en unes condicions de vida mitjanament dignes. Governar per a la majoria ho estem veient molt ben ara en este mes de pactes perquè l’únic partit que estem en una posició en què podem dialogar amb totes les parts excepte amb el PP. Nosaltres diem NO al PP i a Mariano Rajoy. Però reitere que al ser un partit de govern tenim eixe tarannà de diàleg per a parlar amb totes les parts i representar al conjunt de la societat.
Sempre m’agrada repetir un lema que va llançar Joves Socialistes de Catalunya que és Ets socialista i no ho saps perquè la majoria de persones estarien d’acord amb les nostres propostes, però han de ser receptives i escoltar-les. Quan eixes propostes arriben a la gent, i jo ho he notat molt en campanya, es donen compte que estan d’acord en el nostre programa, això és el que representa governar per a la majoria.
5. Quines són les mesures que creus que el pròxim Govern d’Espanya hauria de prendre per a tornar als i a les joves el futur que se’ls ha arrabassat durant els últims anys de crisi?
En el País Valencià estem veient que s’estan aplicant mesures com un pla de retorn del talent jove perquè els joves que han hagut d’emigrar, que tornen a Espanya i no hagen de buscar les oportunitats fora. Esta mesura s’ha de traslladar el govern de l’Estat per a, sobretot, acabar amb la figura del fals becari que en la majoria de casos no arriben al Salari Mínim Interprofessional eternitzant-se, així, en el temps i impedint-nos als joves poder desenrotllar el nostre propi projecte de vida.
Quant a l’emancipació, és necessari recuperar la renda bàsica d’emancipació, aprovada per l’anterior govern socialista i que el PP va acabar amb ella quan va arribar. És important que els joves també tinguen ajudes per a poder llogar una vivenda en
condicions ja que la mitjana d’edat d’emancipació a Espanya és de 29, mentre que en la resta de la Unió Europa està entre els 25 o 26 anys.
6. Un dels principals problemes de la joventut actual és la impossibilitat de trobar un treball que els ajude a poder tindre un futur digne. Quines són les propostes que creus que podrien ajudar a acabar amb esta situació?
És necessària la reactivació de l’economia i, sobretot, la nostra màxima proposta és la derogació de l’Estatut dels Treballadors perquè el poc treball que hi ha és precari i fa que cada vegada tinguem més treballadors pobres. Així que volem que els treballadors tornen a recuperar els drets laborals que han perdut a conseqüència de la Reforma Laboral del PP i volem que tinguen un salari digne pel que és necessari augmentar el Salari Mínim Interprofessional d’acord amb la Carta Social Europea ja que si som europeus, ho som per a tot. Això és fonamental.
7. Has sigut estudiant universitària, tens el grau en Dret i en Ciències Polítiques i de l’Administració Pública a més d’un Màster en l’Advocacia. Coneixes perfectament que la universitat és una cosa que molta gent no es pot permetre econòmicament, per desgràcia. Hi ha molta gent que durant els seus anys de carrera es veu obligada a deixar els seus estudis perquè no els poden continuar pagant. Com creus que açò pot ser possible? Les beques no aconseguixen que açò no ocórrega?
Amb l’aprovació de la LOMCE de l’exministre Wert no sols va pujar la nota mitjana per a adquirir la beca, que pot variar depenent de la situació socioeconòmica de la família, sinó que a més va pujar els llindars de renda, la qual cosa vol dir que les persones que menys recursos tenen es poden veure afectats per això. A més, si per eixes situacions has de treballar i estudiar perquè els pares no tenen un salari suficient com per a mantindre-ho tot, és normal que, en certa manera, hages d’apartar els estudis perquè prioritzes poder menjar abans que poder estudiar.
Per això és molt important derogar la LOMCE, que, afortunadament, s’ha aplicat parcialment, ja que, per exemple les proves PAU cada universitat en compte de a nivell estatal no s’han aplicat. A més, amb esta nova llei, els preus dels màsters són molt més cars que els dels graus impedint a molta gent accedir a estos estudis de postgrau que, probablement, et puguen conduir fins al teu nou treball.
Jo tinc amics que a mitat de carrera han hagut d’abandonar els seus estudis o que ni tan sols han pogut accedir a la universitat per les mateixes raons i és molt desolador. A més pense que he sigut molt afortunada ja que a la meua esta llei no se’m va a aplicar.
Quant al transport per al desplaçament volem que des de la Generalitat, i sé que s’està treballant en això, hagen descomptes per a joves en proximitats.
8. La violència masclista és una xacra social que continua afectant greument les dones d’este país. Dia a dia veiem com encara continuen havent-hi dones maltractades i assassinades. Com a dona, què creus que s’ha de fer per a posar fi a esta situació? Creus que la conscienciació ciutadana que existix actualment sobre este problema és la suficient?
Sobretot, recuperar en els pressupostos as inversions que es feien per a acabar amb esta alifa perquè el que ha fet el PP en estos últims quatre anys ha sigut reduir en un 34% el pressupost per a la lluita contra la violència masclista. Pel que el problema augmenta ja que no hi ha cap tipus de prevenció ni recurs material o humà per a previndre. Crec que açò és fonamental i el Partit Socialista aposta per recuperar estos
pressupostos a més de crear un Pacte d’Estat amb la resta de forces polítiques per a marcar ja protocols d’actuació.
Crec que és molt important. De fet, la regidora Sandra Gómez a València ha realitzat uns cursos de formació per als policies per a saber com afrontar esta situació perquè moltes vegades no s’actua fins que no hi haja una orde d’allunyament. Però en molts casos esta orde no es materialitza per por o per altres circumstàncies personals de la víctima. Però la policia ha de llegir prèviament estos casos que poden acabar amb el pitjor resultat que és la mort.
I quant a la conscienciació ciutadana?
Doncs pareix que no perquè si no, no s’estarien donant tots estos casos d’assassinats de les dones. Per això crec que és molt important centrar-nos en matèria educativa i educar en el respecte i en la igualtat i sobretot que des de xicotets tinguen clar el que està bé i el que està malament i saber quins són els valors perquè en futuribles no passen estes tragèdies. La igualtat no deuria de ser com a tal una assignatura sinó que hauria de ser d’una manera transversal en totes les assignatures.
9. Les xifres de 2015 sobre pobresa infantil oferixen unes dades aborronadores. Un de cada tres xiquets viuen davall el llindar de la pobresa. Quines són les mesures que es deurien de prendre de manera immediata per a posar fi a estes situacions?
La pobresa infantil ve derivada dels pares que no tenen treball o el que tenen és amb els salaris cada vegada més baixos. Mesures, pujar el SMI, fer plans d’ocupació activa i fer com s’ha fet des del Consell de Ximo Puig, la gratuïtat dels llibres text i obrir els menjadors escolars perquè els xiquets sobretot en èpoques en què siga més difícil d’assumir per a les famílies com puga ser estiu o Nadal i que puguen tindre un plat cada dia que els puga alimentar.
10. Quins són les principals reformes que creus que necessita la Comunitat Valenciana per a eixir d’esta situació d’infrafinançament que estem patint?
Nosaltres la setmana passada ja presentem en el registre d’entrada del Congrés una proposició no de llei perquè el pròxim govern siga quin siga, però esperem que estiguem nosaltres, modifique i se centre en el tema la de finançament autonòmic perquè els valencians amb Ximo Puig no volem ser ni més ni menys, volem ser iguals i tindre un finançament justa i, sobretot, solidària en termes poblacionals.
Crec que la principal mesura és la voluntat política, que s’assumisca ja i que no s’estiga prorrogant com s’ha fet, que en 2014 s’hauria d’haver revisat el sistema de finançament, però el PP l’única cosa que ha fet ha sigut prorrogar-ho.
11. Fa pocs dies hem conegut la notícia que el President en funcions, Mariano Rajoy, ha declinat la proposta de S.M. El Rei de sotmetre’s al debat d’investidura. Què opines? Com creus que pot afectar açò al Partit Socialista?
La veritat no sé si eixa reacció de Mariano Rajoy va ser a conseqüència de les declaracions de la roda de premsa que va fer Pablo Esglésies, o Pablo Esglésies va fer les declaracions perquè s’esperava que Mariano Rajoy declinaria la proposta d’investidura. No sé quin dels dos es va avançar. Però bé, Mariano Rajoy ha estat hàbil en esta tècnica però com continue sent un covard, no vol assumir el fracàs que seria presentar-se a una investidura i que no tinguera el respatler majoritari de la Cambra.
Crec que des de la celebració de les eleccions fins ara no ha treballat prou arribar a eixos acords, no sols amb nosaltres, que ja li hem dit que no, sinó amb la resta de formacions perquè no oblidem que s’ha de parlar, o almenys intentar-ho amb totes les formacions perquè tampoc ens consta que ho haja fet amb Ciutadans i per tant com no vol assumir eixe fracàs, es queda quiet i sense moure’s que és el que ha estat fent des de la campanya electoral fins ara, pràcticament.
-Com creus que açò pot afectar el PSOE?
Vaig llegir unes declaracions que deien que el PSOE tornaria a demanar que Mariano Rajoy es presentara a la investidura per ser el partit més votat. No sé si finalment serà o no però en tot cas si Mariano Rajoy insistix en no presentar-se crec que hauria de retirar-se i deixar pas a noves persones perquè crec que està totalment esgotat.»
12. El govern de Ximo Puig en la Comunitat Valenciana ha sigut un clar exemple que els governs de pactes no necessàriament generen situacions d’inestabilitat. Com veus un pacte a nivell nacional entre PSOE – PODEMOS – IU?
Pablo Iglesias una vegada més va fer demagògia del tema i va vendre un titular abans d’acordar res amb la resta de formacions perquè ens consta que Alberto Garzón no sabia res fins a un minut abans que Pablo Iglesias li va dir que encenguera la tele i vera el que diria.
Com sempre vol donar els titulars previs a qualsevol contingut de notícies. Però en tot cas dic que fa demagògia perquè no sols necessitaríem el suport d’Esquerra Unida, al qual Pablo Iglesias ja li ha donat un ministre, tenint només dos diputats, sinó que necessitaríem el respatler de PNB, Esquerra Republicana i Bildu. Llavors crec que no ha comptat amb eixes formacions però en tot cas el Partit Socialista està fent també aproximacions als partits minoritaris que Pablo Esglésies no ha tingut en compte.
-Creus possibles un pacte de totes les esquerres o un pacte que al final porte novament a Rajoy a la Moncloa?
Cal intentar-ho. Possible o no, no dependrà només de nosaltres sinó que també Pablo Esglésies haurà de cedir i deixar-se ja d’este tipus de política que fa que, repetisc, és de titulars però no acorda res prèviament i crec que, com va dir Pedro Sánchez, no podem mantindre una relació bilateral amb ells si hi ha desconfiança i ells han de cedir en molts temes que marquen com a línies roges i quan baixen d’ací i parlem primer del què, després ja parlarem del qui.
13. Per a acabar, m’agradaria que donares un missatge a tota la gent que puga llegir esta entrevista.
El missatge que vull donar, i sobretot a la gent jove, és que el Partit Socialista té molta gent jove darrere. Érem l’únic partit que teníem un programa electoral exclusiva i específicament per a joves.
Crec que no sols el partit tenia propostes per a joves sinó que a més aposta pels joves com en este cas, que tenim representació en el Congrés i que cal acabar amb eixos prejuís perquè el missatge de Pablo Esglésies i de Podem sé que ha calat, que era acabar amb el bipartidisme, que el bipartidisme no era quelcom des de quelcom que està des de fa molt de temps sinó que el sistema en si estava molt envellit, i per a canviar este sistema necessitem no majories absolutes sinó partits forts com el Partit Socialista per
a poder afrontar eixe tipus reformes que estem demanant i que si es creien que estàvem en una segona transició ara, en este panorama polític està molt difícil d’afrontar-la perquè jo pensava i desitjava poder participar en el canvi i la reforma constitucional a més d’altres propostes i que tota la ciutadania poguera votar-la i referendar-la, però conforme tenim el panorama actual on hi ha tanta fragmentació pense que és molt difícil afrontar esta etapa que crec que tots estàvem esperant que era una segona transició.
