Entrevista a Humi Guill Fuster, Alcaldessa de Onil

20 de julio de 2015

Entrevista a Humi Guill Fuster, Alcaldessa de Onil, por Rubén Martínez Ribera

• Humi Guill: “Anem a llevar-nos part de les nostres retribucions per ajudar a fer front als problemes econòmics.”

-Molt bona vesprada, avui anem a realitzar-li una entrevista a l’alcaldessa d’Onil, Humi Guill Fuster.

-Hola, bona vesprada.

1. Al seu escrit que va realitzar presentant-se com a candidata a l’alcaldia, una de les coses que va dir va ser “Siempre he tenido un sueño político por la transformación de la sociedad y ahora, por iniciativa propia, le he solicitado al partido mi participación independiente. Mi actitud mental para afrontar este reto es expansiva, tolerante y creativa. Mi amor por el conocimiento y el aprendizaje continuo, mi curiosidad e interés por descubrir el mundo, mi mentalidad abierta, mi sentido de equidad, justicia e imparcialidad, a la par que el apego a mi familia, a mis amigos y a Onil” Quin fou el motiu pel qual va decidir presentar-se a l’alcaldia d’Onil com a candidata independent i s’ho havia plantejat en algun moment anteriorment?

– Doncs, la veritat és que anteriorment no, en cap moment, de fet jo mai havia estat en política ni activament ni vinculada a cap partit, però sí que he estat sempre molt observadora, ja que sempre m’ha interessat la política però des del punt de vista del ciutadà. Però va arribar el moment al mes de març de 2015 que per la situació en Onil, amb tants conflictes a nivell polític, sobre tot els conflictes interns del PP vaig veure que la reacció a estos estaven generant problemes inclús a nivell individual i del poble.

Aleshores em despertà eixe sentit de responsabilitat de dir “en aquest poble estan sorgint problemes polítics que els propis representants no poden solucionar” i la població també estava veient-se afectada i no veia cap possibilitat de solució. Fins i tot podíem dir una crisi de valors i vaig pensar “jo crec que açò de la política serà més fàcil del que es veu i del que els polítics d’Onil estan tractant, joc crec que podria aportar alguna cosa a tot açò”.

Aleshores es despertà el meu sentit de si la gent mira cap a un altre costat amb una situació tan crítica, no solucionarem res. I els colivencs cal que es posem a treballar i aportar el màxim possible, i vaig dir “jo hauré de fer alguna cosa”. I així va ser, vull dir, mai ho havia pensant. Per exemple en febrer de 2015 no haguera pensat que arribaria fins ací, no m’ho haguera plantejat.

–¿Aleshores el Partit Socialista tampoc li va plantejar a vostè ser la candidata?

-No! De fet el Partit Socialista ja tenia una llista i una candidata. Vaig ser jo per la meua iniciativa pròpia que li vaig proposar al Partit Socialista ser jo la candidata. Però clar, plantejar açò va semblar un poc estrany i el primer que vaig dir es que estava disposta a ser-ho, si el partit ho creu convenient, perfecte! “Llanceu la consulta tant a la llista com al Partit Socialista i si creieu convenient que jo puga aportar alguna cosa jo estic disposta”. La candidata a l’alcaldia era en aquell moment María Teresa Durà, candidata de les dues legislatures anteriors.

Aleshores el partit ho va veure adequat i jo els vaig parlar d’aquest sentiment de responsabilitat i intentat aportar el màxim possible a una situació molt crítica i amb conseqüències molt negatives per a Onil i vaig a implicar-me. El partit ho va proposar en assemblea i en una setmana em digueren que estaven d’acord per unanimitat. I així va ser.

– No va trobar cap tipus de rebuig per l’anterior candidata?

-No! Al contrari! Amb María Teresa molt bé, estava molt contenta i em van rebre tots molt be. A més a més jo no tenia cap vinculació amb el partit ni per part de la família ni de les meues amistats però tota la gent que em coneix, perquè al poble ens coneixem tots, va pensar que era una bona opció. Així es que no hi va haver cap tipus d’amiguisme ni influència de cap tipus, tot va ser molt natural. Després, una vegada pressa la decisió, vaig conéixer a la resta de membres de la llista excepte a Marí Teresa, amb qui sí que vaig estar amb contacte abans però com la llista no era pública no m’ho va dir. El que sí que em van preguntar era si volia a algú en especial en la llista però jo vaig pensar que no era adequat perquè era una cosa que jo no tenia prevista i, per tant no havia valorat la possibilitat de fer jo una llista. Així és que vaig dipositar tota la confiança en la llista que ja s’havia proposat, sols es van fer els canvis de posició necessaris. També he de dir que tots els membres de la llista han sigut un gran suport al llarg de la precampanya i de la campanya, i estic encantada. Podem dir que jo em vaig tirar a la piscina sense saber el que hi havia perquè no tenia cap experiència política.

–Aleshores vostè va ser molt valenta?

-Sí, la gent em deia: “Que valenta!”. I jo ara, mirant-ho en perspectiva dic “vaig ser molt valenta perquè ací estic!” I jo en aquell moment no coneixia tot el que hi havia darrere. Jo sols tenia una ambició molt gran per aportar el màxim possible a una cosa que creia que estava en decadència total, jo en aquell moment veia a Onil com un poble decadent que necessitava una regeneració important i no podia mirar cap altra banda. Així fou la història.

2. ¿Com ha sigut el recolzament de la seua família i amics a l’hora de prendre esta important decisió de ser candidata i sobre tot després d’haver sigut nomenada alcaldessa?

-El suport de la meua família sempre ha sigut incondicional. Encara que he fet coses que no eren habituals sempre han recolzat tot allò que jo decidira perquè jo sabia molt be el que estava fent i on em clavava. Però a banda de tot açò jo sabia que la decisió podia tenir conseqüències agradables i no tan agradables.

Per tant, tot i que em donaren el seu suport perquè havia sigut la meua decisió jo crec que haguera sigut molt millor per a ells que a mi açò no se m’haguera ocorregut, ara estarien molt més tranquils perquè ells pateixen pel lloc de responsabilitat que tinc i que afecta la gent del meu voltant i que tal volta en algun moment no estiguen del tot còmodes. Aleshores tots hagueren preferit que jo no m’haguera clavat ací encara que el temps farà que ells s’acostumen i com veuran que jo estic amb il·lusió i interès, valoraran que al final com ho he volgut jo i ho estic fent amb eixa entrega, perfecte. Però he de dir que el suport sempre l’he tingut.

-Ha rebut ja alguna crítica?

-De segur que hi haurà crítiques perquè no sempre tots estan d’acord però jo sempre he de mirar pel bé col·lectiu i no pels interessos particulars de cadascú. Aleshores eixa tessitura genera crítiques a nivell particular però com el meu objectiu és el interès general i vull fer les coses correctes, justes i equitatives tinc la tranquil·litat de que si defenc el interès general eixes crítiques sempre seran pel interès particular d’una persona i esta clar que el meu lloc no em permet lluitar per eixos interessos individuals. A més a més sé que estic exposada a eixes crítiques i sóc capaç d’explicar-li a eixa persona que el meu lloc no respon als interessos particulars.

3. Quin era el seu treball abans d’arribar a l’Ajuntament?

– Jo soc enginyera informàtica i sempre he treballat en consultores de negoci en Madrid, Barcelona, València i Alacant i fa més d’un any (febrer de 2014) vaig decidir que jo volia crear el meu propi negoci.

Aleshores quan vaig prendre la decisió de ser candidata a l’alcaldia jo estava en un projecte empresarial important que començarem un soci i jo i estava en ple desenvolupament i que començava a tenir els seus fruits. Ha sigut un any molt dur i de molt treball i aleshores en eixe moment també era molt complicat el fet d’abandonar aquest projecte perquè era una cosa en la qual creia i que crec que haguera pogut funcionar molt bé però al donar-se esta situació vaig dir: “si esta es l’oportunitat de fer alguna cosa pel poble, ara és el moment i ja deixarem el projecte per a més endavant perquè el meu soci soles no podia seguir” i a partir del 24 de maig i veient la situació no tenia el temps per a dur a terme les dues coses perquè ser alcaldessa requereix una dedicació exclusiva que va molt més enllà. Però tal volta en acabar la legislatura siga el moment de tornar a dur a terme este projecte o un altre o qualsevol treball en una empresa privada com havia estat tota la vida.

Cal dir que he tingut molta sort perquè sempre he treballat en empreses molt importants i tots els treballs han sigut molt enriquidors i m’han aportat habilitats a nivell de gestió que ara em podem servir per a fer una bona gestió al càrrec en el qual estic perquè un alcalde es un gestor i eixa era precisament la tasca que estava desenvolupant fins ara.

4. Com va viure el moment en el que es va confirmar el seu triomf electoral la nit del 24 de maig? Amb qui estava en eixe moment?

-En el moment del recompte, en Onil totes les taules estan ubicades en el centre cultural però allí no em sentia bé i vaig decidir anar a la seu del partit amb quatre o cinc persones i allí no sabíem molt bé el que estava passant.

De sobte comencem a rebre WhatsApps de la situació en cada taula i jo dic: “Uf! Anem prou be! No sé què fer!” Aleshores em crida la meua germana i em diu: “Humi, jo crec que vas a guanyar! Què fas? Puge o baixes?” i al final vaig baixar al recompte. Però quan vaig baixar seguia sense sentir-me còmoda perquè vaig veure a gent del PP que coneixia que estava molt afectada i no estava bé perquè al final açò és la decisió de la gent del poble. Aleshores em vaig tornat al partit.

Sí que cal que diga que en aquell moment no estava gens eufòrica, sí que ho estaven la resta de membres del partit i de la llista. Jo en aquell moment ja estava pensant en la responsabilitat que açò suposava i el nou temps que començava. És com quan acabes la selectivitat, en eixe moment estàs content però no tens res, aprovar la selectivitat no és res perquè ara és quan comences una carrera, simplement és un pas que tenies que donar.

-S’esperava la victòria?

-Sí, ho vaig veure clar des del primer moment. Esta opció era la millor opció segons el context en eixe moment on el PP s’havia separat en dos partits, havia tingut molts conflictes en els últims mesos i tot això va generar un poc de insatisfacció i per tant veia que la nostra era la millor opció i el resultat va ser així. De fet el matí de les eleccions em feren una entrevista a TVA i em van preguntar sobre quin creia jo que anava a ser el resultat i jo estava tan convençuda que vaig dir clarament que anàvem a guanyar nosaltres. Però després vaig pensar: “No deuria d’haver-ho dit tan clar!” Perquè ho vaig dir tan convençuda que ho vaig dir molt natural perquè era el que jo creia que anava a passar.

5. Com estan sen les primeres setmanes com alcaldessa des de que va prendre possessió del càrrec?

-Molt bé en el sentit de que estem treballant i anem donant-li solució a molts problemes enquistats des de fa molt temps. Sens dubte és molt treball quant a que hem de tenir en compte que des que va començar aquest conflicte entre Blanes y Equipo por Onil i el PP hi ha moltes coses que es quedaren paralitzades. Aleshores ens hem trobat una gran quantitat d’expedients oberts que tenim que respondre molt ràpidament perquè ja duen molt de temps. Per aquest motiu recorde que sols duia tres dies i ja estava como si estiguera tota la vida allí. Així que els primers dies foren caòtics! Inclús els funcionaris estaven molt preocupats i esperant a que algú entrara i poguera resoldre tots aquests problemes.

–Aleshores la situació no era gens bona?

-No, la situació era terrible, ho segueix sent perquè hem solucionat allò que hem pogut. Però clar, molts assumptes que venen de conflictes que per poder prendre una decisió has de tenir clara tota la informació que hi ha darrere i mai arribes a tenir-la tota perquè quan et poses amb algun cas, sempre t’ix algun fil amb més informació estranya i obscura que va passar en no sé quin moment (rialles) Val? I els expedients tenen molts informes i molta historia i has de prendre les decisions ràpides.

També cal dir que les partides pressupostàries també estaven afectades, però clar, tot açò ve per eixe conflicte intern que va acabar afectant a tota la població i que és va fer visible uns mesos abans de les eleccions. Aleshores tot açò crea inactivitat perquè no podien aprovar res perquè el que volia dur avant l’alcalde, la resta de l’equip no ho aprovava.

En resum, una situació amb molts problemes econòmics i a més a més cal que fem front a eixa sentència de quasi cinc milions d’euros. És ha dir que tenim una situació nefasta però no per això jo estic angoixada ni crega que no puga solucionar-ho, simplement és el que hi ha. Estem treballant tots molt, la gent que està amb mi, tots estan involucrats amb els problemes.

-És molt important tindre un bon equip.

–Sí, és molt positiu, sense un bon equip no podries avançar.

–Doncs esperem que es solucionen poc a poc (rialles)

-Sí, sí.

6. Com hem dit abans, mai s’havia dedicat a la política. Com du eixa nova vida de dedicar-se al servei públic? Li ha canviat en algun aspecte de la vida diària?

-No, no. Quant a disponibilitat, que sí que podia haver canviat, la veritat és que com sempre he treballat fora i m’he hagut de desplaçar molt, per a mi la meua professió a requerit molta dedicació. Per tant, ara compare i no és molta més dedicació perquè allò ja era molt i a més a més em tenia que desplaçar com a mínim 160 quilòmetres. En canvi ara jo visc darrere de l’Ajuntament, a dos minuts, vinc caminant, que no ho havia fet mai. Aleshores podem dir que una cosa compensa l’altra, ara cal que estiga disponible les 24 hores, tinc la meua família que està notant que en molts moments no puc estar disponible però això era una cosa que la meua família havia assumit des de feia molts anys. El canvi més gran ha sigut l’ocupació els caps de setmana perquè abans les tenia lliures i ara no, perquè acudeixes a actes.

Així que no m’ha canviat molt la meua vida personal. El que sí que és cert és que ara la responsabilitat és cap a 8.000 persones que cal que li donem uns serveis. Així que jo pensava que anava ha ser més dificultós però no ha sigut així, l’únic problema ha sigut la situació en la qual es troba l’Ajuntament. Però estic encantada, m’agrada molt el meu treball i cada problema que em ve, intente concentrar-me el màxim possible que és el que he fet sempre però a un altre àmbit. També és cert que el sentit que estic donant-li al meu càrrec és polític, però és diferent, amb un sentit més ètic, que crec que és l’únic que deuria d’existir perquè jo no veig la política d’altra forma.

7. Tots sabem que en moltes ocasions, els governs, sobre tot els partits diferents al del govern anterior, s’han trobat els contes de l’ajuntament, de les autonomies i inclús del govern central en una situació que no era la que s’havia fet pública o que no era la que el nou govern coneixia. Com s’ha trobat vostè els contes al consistori i si és això com pensa afrontar-ho?

-Realment com en Onil el govern no havia sigut gens transparent, la població no tenia informació sobre com estaven els contes. Sí que el alcalde havia fet alguna declaració com a que hi havia 5 milions d’euros de superàvit i semblava que era aixina. Però això no m’ho vaig creure mai, en semblava impossible. Per tant no sabia molt bé el que anava a trobar-me i realment allò que m’ha trobat és que han esgotat quasi tot el pressupost. Aleshores tenim un problema gros perquè cal que donem resposta a una sèrie de servicis fins al final de l’any i estem fent puzles diàriament per tal de veure de quines partides anem agafant per a modificar crèdit d’unes a altres i pagar factures.

Els pressupostos de l’Ajuntament d’Onil estan prorrogats des de 2013 i per tant no respon a cap situació actual real, ni pel crèdit disponible, perquè se l’han gastat ni tan sols pel crèdit inicial. Un desastre! Cada dia em criden de l’àrea econòmica per dir-me: “cal pagar esta remesa de factures”. Aleshores cal veure com ho fem. Per donar-te un exemple, cal que paguem dues factures de maig i juny dels soterraments i no hi havia manera de pagar-ho. Aleshores, de la partida de personal no polític del mes de juny no hi va haver cap despesa perquè des que començàrem el 13 de juny fins que aprovàrem al ple les retribucions ha passat un mes, vam veure que eixa partida no anava a tindre la despesa prevista i em utilitzat eixos diners per a fer front a ambdues factures. Entens fins a quin punt arribem?

-Aleshores la situació és molt crítica?

-La situació és molt crítica, molt crítica. Ha sigut necessari suspendre actes que es realitzaven habitualment; per exemple la fira de sant Cristòfol l’hem suspès perquè hi havien 20,70 euros en la partida quan organitzar la fira té un pressupost de 12.000 euros. I eixos diners calia aconseguir-los en tres setmanes. Per tant el vam suspendre. Sí que és cert que hi havia una subvenció concedida de 5.000 euros però calia justificar aquesta despesa de 12.000. Si els justificaven ens donaven la subvenció però és que no hi havia manera de traure’ls. Ens haguera encantat poder celebrar-ho perquè ja duia uns anys celebrant-se però enguany no ha pogut ser.

-Quines són les partides de les que no pensa retallar res?

–Tot allò que estiga relacionat en benestar social, per suposat. I després tots els serveis bàsics. Ací no podem retallar res, és a dir que buscarem els diners d’on siga perquè això cal cobrir-ho. Després sí que hi han coses més accessòries que en un moment donar si cal cancel·lar-les les podem cancel·lar com alguna fira o obra de teatre. Per tant seran eixos serveis addicionals els que es podrien veure afectats.

A més a més tenim una proposta que volem aplicar, i és que des de l’àrea econòmica estem veient de renunciar a una part de la nostra retribució en benefici d’un fons que després puguem utilitzar per a abordar totes eixes despeses que, de moment, no podem assumir fins a final d’any.

–Aleshores vostès serien capaços de renunciar a part de les seues retribucions per poder traure avant la situació.

-Sí, volem fer-ho. Perquè clar, ara és molt dur que puguem donar-li diners a una associació que tinguera previst un acte i que requereix un desemborsament de 100 euros, tal volta, per a publicitat o un berenar o qualsevol cosa. Ens resulta molt dur començar dient que no a tot. Aleshores si amb eixa renuncia podem donar suport a alguna cosa per tal de que no siga tot tant dur per a tots, perfecte. No alleugem molt, però al menys tu tens la sensació de que també estàs aportant alguna cosa.

Així que esperem que tots els regidors renuncien a eixa part, no sabem el percentatge ni el període, suposem que fins a final d’any. A més a més açò ho faig extensible a tota la ciutadania, és a dir que si algú té una retribució que li permet viure bé i creu que pot aportar alguna cosa, benvingut siga. Al final necessitem que tot el món pose de la seua part econòmicament o organitzant activitats que l’Ajuntament no puga costejar.

8. Este país ha entrat en una etapa en què els pactes amb altres formacions són necessaris, pràcticament obligatoris, per a poder formar governs, el seu cas ha sigut un d’ells perquè a pesar d’haver guanyat no va aconseguir la majoria suficient per a governar en solitari. Com ho porta? Què opina vostè dels pactes que s’han fet en moltes ciutats o autonomies en què ha sigut la segona llista més votada la que gràcies als pactes ha aconseguit el govern, com ha sigut el cas de la Comunitat Valenciana i el pacte Ximo Puig-Mónica Oltra-Antonio Montiel?

-Pense que és molt positiva la situació de pactes que estem vivint en estos moments perquè el que es requereix és molta pluralitat i la necessitat de dialogar i consensuar que al final és com arribes a determinar quina és l’opció més adequada.

Quant al pacte en la Generalitat Valenciana em sembla perfecte però el veig complicat, en concret per conforme ha quedat, però al final tot el món és necessari que aporte. He de dir que tal volta el Govern no puga acabar la legislatura, però també pot ser que no l’acabe jo perquè esta situació de diversitat genera eixe tipus de situacions i això no és ni positiu ni negatiu. Si es donara aquesta situació serà perquè s’han donat unes circumstàncies per a que eixe pacte es trenque. No hi ha dubte de que no és fàcil negociar amb tant partit però crec que la ciutadania i els seus representats hem d’evolucionar per poder arribar a dialogar, negociar i pactar. Nosaltres, per exemple, no tenim un pacte de govern per a tota la legislatura, tenim línies de col·laboració i acords puntuals. De fet al ple on s’aprovaren les retribucions, dos dels partits amb delegacions (EU i Canviem) no ens van donar el seu suport a la retribució de l’alcaldessa i va ser el PP i Blanes y Equipo por Onil els que van votar a favor.

9. Un dels seus primers encontres després de la seua presa de possessió va estar relacionat amb la violència de gènere, Espanya és un país en què desgraciadament cada setmana apareixen nous cassos de dones assassinades a les mans de les seues exparelles. Com a ferm defensor de la igualtat i la condemna total i absoluta a la violència de gènere Quines creu que són les mesures que s’haurien d’adoptar per a pal·liar esta situació?

–És una situació molt delicada que sembla que tothom té la intenció de controlar, però és molt difícil. Crec que l’actuació bàsica i fonamental és a nivell d’educació i per tant és una solució a llarg termini. Sí que podem solucionar-ho a curt termini desenvolupant molts mitjos de protecció que crec que el Govern de Mariano Rajoy no està fent. Però això no és suficient, no podem estar sempre protegint-se, cal educar des de la infantessa per a que baix cap concepte siga una forma de vida per a cap persona i crec que és ací on hi ha que actuar ja i de forma radical per tal de que en un proper futur no parlem d’açò.

10. En les xarxes socials va ser molt comentada la decisió de poder gravar i difondre els plens de l’Ajuntament. Quin va ser el motiu d’esta decisió?

-Nosaltres estem convençuts de que la transparència i la participació són fonamentals. Nosaltres estem ací com a gestors d’unes necessitats, i eixes necessitats cal que es coneguen bé i per això volem que es participe. I d’altra banda, les persones que tenen necessitats deuen conèixer què és allò que està fent-se per a millorar eixes situacions. I quant a la difusió i gravació dels plens és sols una xicoteta bona pràctica respecte a la transparència i la participació ciutadana que nosaltres volem implantar perquè el nostre gran projecte en aquest àmbit és que la ciutadania s’implique al Govern del seu poble, serà difícil però imagine que aniran acostumant-se a aquesta nova situació.

Creiem fonamental que es difonguen els plens igual que qualsevol altra informació que cal que siga pública i que existiren canals de comunicació directa en tots els sentits. Volem implantar la transparència en tots els àmbits i dur a terme uns pressupostos participatius. Este tema de la participació ciutadana no requereix inversió, en canvi la transparència sí que requereix una inversió que ja em començat a platejar com serà.

Enguany nosaltres no podem costejar la gravació dels plens, però jo supose que ho inclourem als pressupostos de 2016. De tota manera qualsevol persona pot i podrà vindre a gravar els plens.

11. Tots sabem que vostè és una gran amant dels Moros i Cristians, no obstant això la cartera que ha decidit ocupar junt amb la d’alcaldia, ha sigut la d’urbanisme. Quin ha sigut el motiu d’esta decisió?

-Quan finalment vam tindre clar qui eren els regidors que volien tindre delegacions vam configurar la distribució de les àrees en funció del perfil de cadascun i dels seus interessos i demés. Aleshores vam veure qui podia fer cada cosa i quasi tot ho tenim perfecte a excepció de la part d’urbanisme i hisenda interior que vam veure que ningú tenia interès ni estava preparat per a desenvolupar eixes obligacions. Aleshores vaig dir que jo ho assumia. Simplement vaig respondre a eixa responsabilitat meua, última, de tindre que donar compte d’estes dues carteres.

12. La parcel·la coneguda com «de los Salcedo» ha suscitat una gran polèmica des de fa molt de temps, compte’ns com està el tema en estos moments.

–En estos moments nosaltres tenim una sentència ferma a la qual cal que fem front i pagar 4.200.000 euros i els interessos de demora que ascendeix a, aproximadament, uns cinc milions d’euros. Aleshores el que estem fent és abordar unes negociacions amb els propietaris per veure si podem establir un pla de pagaments en el qual ells estiguen d’acord i nosaltres puguem assegurar un mínim de serveis a la població al llarg d’uns anys i que es complisquen una sèrie de requisits com la regla de les despeses, l’estabilitat pressupostaria etc. Aleshores estem configurant eixe possible pla de pagament.

13. Li agradaria aspirar a càrrecs institucionals més alts en un futur?

-Sí, ho veig molt interessant (rialles de ambdós).

-A quin càrrec li agradaria vostè aspirar?

–No ho sé, perquè al final tot depèn de com evolucionen les coses però una volta que ja estic ací, per què no? Si puc aportat alguna cosa en algun lloc, allí estaré.

14. Al Partit Socialista se li ha acusat diverses vegades de ser el partit que ha sumit a Espanya en les crisis més importants de la democràcia amb els governs dels presidents Felipe González i Rodríguez Zapatero. Creu que això és així realment? Quines són les seues propostes per a crear ocupació i recuperar l’economia colivenca?

-Jo crec que no són els responsables de la crisi en cap cas. És a dir, hi ha molts factors.

-Creu que les polítiques que han adoptat, sobretot a l’últim període de Rodríguez Zapatero han sigut les adequades per poder eixir de la crisi?

-Jo crec que en este cas sí que van haver errades puntuals, evidentment. Era una situació molt complicada, podien haver actuat de moltes formes i haver-se fet millor les coses, però de tota manera els socialistes no son culpables de cap crisi.

-I les polítiques per a crear ocupació a nivell del poble?

-En aquest cas, la clau és la diversificació, és a dir, Onil encara no ha arribat a eixe moment en el que realment se’n ha adonat que la industria de la nina no tornarà a ressorgir mai com era i, per tant, el que hem d’estar convençuts és que nosaltres, els colivencs, com emprenedors que hem sigut sempre, ara cal que ens busquem la vida, i buscar noves formes de desenvolupament econòmic; tenir-ho clar, formar-se i lluitar per això i no quedar-nos en que allò que sabem fer son nines i és el que volem seguir fent. Anem a oblidar-se, això sí, si podem, tota la industria que encara existeix és una industria amb un perfil diferent, són nines de molta qualitat i molt artesanals; tot això seguirà i està funcionant molt bé, però cal començar a explotar altres àrees i altres àmbits i de fet ja està ocorrent, han hagut molts anys que la gent estava un poc bloquejada per l’atur i demés; però ara la gent jove ja està intentant cobrir altres tipus de línies de negoci diferents i crec que tot està en la formació per poder innovar que és el que ens durà a un desenvolupament econòmic important.

15. Com veu la situació actual del seu partit a nivell nacional? I com veu la candidatura de Pedro Sánchez a les Generals?

-No sé, soc prou positiva al respecte, estic veient que està en una bona posició i que, per tant, hi ha possibilitats.

–Com valora vostè al seu Secretari General? I al President de la Generalitat?

-És una persona brillant que podria respondre molt bé. Quant al President de la Generalitat, bé, tampoc conec tanta informació sobre ell, però per lo poc que conec és un home amb molta capacitat i moltes possibilitats de fer les coses molt bé.

-Aleshores vostè creu que el Partit Socialista pot guanyar les properes Eleccions Generals?

-Jo crec que sí (rialles), jo soc molt optimista.

16. Pensa afiliar-se al Partit Socialista? Per què no ho ha fet encara?

-En principi no m’ho ha plantejat mai, és que ha sigut tot tant ràpid, però ara ja estic ací totalment immersa i pot ser que m’ho plantege perquè sí que estic en l’ona ideològica del partit però de moment no ho tinc tant clar.

17. Per a acabar m’agradaria que donara un missatge per a tota la gent que puga llegir esta entrevista, ja siguen d’Onil o de la resta de la comarca.

–El meu missatge és que jo he adquirit un compromís en tots i cadascun dels ciutadans d’Onil i m’agradaria que tot el món s’implique i participe per aconseguir esta recuperació del poble d’Onil. Solicite eixa participació i eixa col·laboració a tothom.

-Molt bé. Donem per conclosa esta entrevista i a títol personal m’agradaria donar-li la meua enhorabona com a nova alcaldessa d’Onil. Pense que per aquestes preguntes que m’ha contestat, la seua actitud és molt bona i postiva, la necessària per poder eixir d’esta crisi en la qual li desitge tota la sort del món i que desenvolupe el millor que puga el seu càrrec que de segur que ho aconseguirà. Moltes gràcies.

-Moltes gràcies.