L’Ajuntament de Benimarfull ha cedit un edifici a l’associació Somriures per ubicar un Centre d’Atenció a Persones amb Diversitat Funcional. Açò és ajudar amb fets.
Per a qui no ho conega, Somriures és un projecte que naix de la necessitat de les famílies de persones en diversitat funcional de tenir la seguretat que, una vegada els seus familiars siguen majors d’edat i no puguen fer ús del CPEE Sanchís Banús, tinguen un lloc on seguir formant-se i reben l’atenció individualitzada que mereixen.
Parlem d’una llarga trajectòria d’unes famílies, moltes d’elles d’Ibi, que lluiten per a un futur millor per als seus fills i familiars. Unes famílies que, amb tota la feina que comporta cuidar a persones amb diversitat funcional, encara tenen força per lluitar perquè els seus (i els del demès) tinguen uns serveis públics que s’equiparen als de la resta.
Aquestes famílies, de vegades, tenen la sensació d’estar demanat caritat. No és així. Són, a la fi, persones preocupades d’aconseguir un futur més digne per a les persones amb diversitat funcional.
Els polítics, com servidors públics, el que no podem fer és oblidar que aquestes famílies necessiten de nosaltres per a poder dur a terme moltes de les seues necessitats. No es tracta de prometre per quedar bé i, una vegada es pot materialitzar eixa ajuda, donar-li l’esquena.
Fa mesos que, des del Grup Municipal Socialista hem demanat a l’equip de govern que forme part de la Mancomunitat l’Alcoià-El Comptat. Aquest és un organisme que, entre altres funcions, proporciona ajuda als municipis mancomunats per a corregir els dèficits de certs serveis públics en eixes localitats. Formar part de la Mancomunitat permetria a l’Ajuntament d’Ibi col·laborar amb fets al projecte SOMRIURES, ja que, només mitjançant aquest organisme, és podria ajudar econòmicament a l’associació.
No podem prometre coses per parèixer més importants i per fer-se la foto i després no complir, ja que, per més que demanem entrar en la Mancomunitat, l’equip de govern només veu pegues. Ells no entenen els serveis públics com una necessitat social sinó com a una despesa.
Hauríem de baixar aquest ego que tenim i xafar terra. Hem de creure, i dic
creure de veritat, en aquestes necessitats de les famílies, posar-se en el seu lloc, encara que fora tan sols 24h, per a saber de primera mà que no és caritat el que demanen sinó que són necesitats imperioses.
Així que demane a tots els polítics que fem una reflexió i cadascú, dins de les seues possibilitats, uns més que altres, facen tot el possible per a poder ajudar a aquestes famílies i que de veritat no tinguen la sensació contínua de lluitar, soles, pels drets de tots.
Demostrem que els polítics estem de veritat per ajudar-los, no sols per fer-se fotos i dir que farem i no fem.
Nosaltres els hem donat la solució que no és altra que formar part de la Mancomunitat. En les seues mans està que açò només siga una foto buida més o es transforme en fets.
Montse Agulló Ferrándiz
Regidora del Grup Municipal Socialista d’Ibi
