El Grup de Danses d’Ibi, aquest diumenge dia 15 d’abril, en la Casa de Cultura, amb motiu del 65é Aniversari de la seua fundació, ens ha obsequiat amb un nou espectacle titulat “Un Grup de Danses de pel·licula”.
Amb Óscar Carbonell com a director de la pel·lícula hem estat testimonis del rodatge d’una història la trama de la qual es desenvolupa des dels anys cinquanta fins als nostres dies.
Hem pogut veure com anava el rodatge, amb les primeres actuacions en TV en els anys 60, amb les eixides internacionals, amb els premis pel vestit de pastora, etc. I tot açò comptant amb la presència del president o presidenta de cada moment. Se’ls ha retut merescut homenatge i han sigut reconeguts públicament cadascun d’ells, María Valero (María La Poca), Paco Esteve, Juan José Sarrió, María López, Ximo León, Nacho Marco, Jesús Jiménez, Rafael Miró, Inma Laurí i Jaume Sarrió.
Cadascun d’ells i elles ha donat el millor de si per a aquest grup, aportant esforç i il·lusió. Han treballat juntament amb els seus companys i companyes a fi de preservar les tradicions del nostre poble i enriquir-les en tant que siga possible. I amb tots ells, el Sonet, sempre present incondicionalment, vivint les actuacions tant o més que els propis ballaors i ballaores.
El director anava coordinant als actors que anaven interpretant, a la perfecció, balls populars d’Ibi i de la comarca.
Per a acabar, una “Safanòria”. Un ball en què han participat tots els presidents i presidentes, a excepció de María La Poca (per qüestió de salut, no de manca de ganes), que estava als cors dels ballaors, i de Sarri, que no ha volgut deixar més minvat el sonet del que estava en eixe moment.
Óscar, malgrat ser el teu primer rodatge, al final t’ha quedat una pel·lícula… de cine.
Des del Grup Municipal Socialista felicitem als organitzadors i protagonistes, animant-los a que seguisquen per aquest camí de cuidar amb tanta estima les nostres tradicions.
Enhorabona a tots.
P.D.: He de disculpar-me per no poder acompanyar cap fotografia dels dos últims presidents, Inma Laurí i Jaume Sarrió. Resulta que se m’ha esgotat la bateria de la càmera. Ho sent. Són coses del directe…
