Nou episodi de censura:
L’Ajuntament del poble d’Anna (Canal de Navarrés) governat pel PP, censura una actuació de la companyia Pot de Plom Teatre a l’albufera. El motiu pel qual l’alcalde no ha donat permís per representar l’espectacle «València Zombi» ha segut, i citem textualment: «… yo como católico y practicante, no voy a consentir que hable mal del cura de mi pueblo, y no es censura, es respeto.» L’actuació prevista es farà al poble de Chella a les 23:30h a l’Auditori Municipal, el 18 de jun de 2011.
Aquesta es la nota que apareix en els mitjans de comunicació i que Pot de Plom ha reproduït a la seua Web. De nou els alcaldes del PP es permeteixem la llicencia de censurar el que els pareix.
El bufons de la cort de l’edat mitjana teniem que filar molt prim per a fer una burlesca de totes les intrigues de palau, perque encara que la crítica es mordaç i reaccionària, teníen que fer el paper de panoli, per a dir el que tots pensaben però no dien. Riumos de nosaltres maiteix és un ejercici d’acceptació critic i intel.ligència.
Riure de determinades postures o persones no implica una falta de respecte als dogmes de fé de una religió. El que sí considere una falta de respecte a la intel•ligència humana és dir que per ser catòlic (no sabem si practicant) no es consentix que és puga fer broma del capellà del poble. Aixó si, si és fa una paròdia d’un testimonis de Jehovà o d’un budista, ja no és el mateix. El tractament no és el mateix depenent la religió, la condició o la raça. Per descomptat que es clar que aquesta postura es antidemocrática per definició.
Amb respecte i respectant la llei, podem fer broma de qualsevol. Una persona no es una religió.
A l’alcalde d’Anna igual li passa com al bibliotecari de la magnifica obra d’Umberto Eco “El nom de la rosa”, que condemna la poética d’Aristòtil, la corresponent a la comèdia. El bibliotecari de la película considera que riure es roín perquè és un signe de descontrol del ser humà, un signe d’absència de temor. Qui riu no tem i sense temor no es pot creure en Déu. Amb l’església hem topat.
El pueblo es soberano y del mismo modo que elige alcaldes también decide lo que quiere o no quiere ir a ver. Pot de Plom es una gran compañía y gusta, no hay más, nadie debería poder censurar algo por no ser de su gusto, y menos tratándose de algo tan importante como la cultura, que además de hacernos disfrutar, nos hace sentir y nos hace pensar; y eso es lo que no gusta al PP, ahí es cuando de verdad topamos con la iglesia, cuando pensamos. Lo podrán prohibir, pero no podrán impedir que a la mayoría de los valencianos nos haga gracia este tipo de sátira, eso nadie lo puede decidir por nosotros, porque somos libres y, aunque el sistema electoral no lo refleje, somo más.
Potser algú pense que «estos» del PP no ho tenen clar. Que mesclen les coses. Que no saben distingir el que és un estat aconfessional d’un altre esclavitzat per qualsevol religió. Que es confonen amb això de la separació de l’estat-església.
Segurament hi ha gent que així ho crea, però no és cert. «Estos» del PP ho tenen claríssim. Ho distingixen tot, però per a altres, per a altres religions, formacions, etc. És el que té l’aplicació del la llei de l’embut.
El que ocorre és que ens volen confondre a la resta… i moltes vegades ho aconseguixen.