La mona de Pasqua és una tonya elaborada amb la mateixa massa que el “panquemado” recoberta per anisets de colors. Porta un ou amb la corfa pintada. La tradició és trencar este ou en el front d’algun amic o familiar. Les formes són molt diverses encara que les més usuals solen ser les redones o les que tenen forma d’animal, més concretament fardatxo o cocodril.
El nom prové de la munna, terme àrab que significa «provisió de la boca», regal que els moriscos feien als seus senyors.
A Ibi és tradició menjar-la el dilluns de Pasqua, és a dir, el primer dilluns després de la Setmana Santa. El padrí regala la mona al seu fillol el dia anterior, el Diumenge de Pasqua. És tradició anar d’excursió al camp a passar la vesprada menjant la mona.
Es un aliment que només es menja a Aragó, Comunitat Valenciana, Catalunya i part de Múrcia i el consum del qual simbolitza que la Quaresma i les seues abstinències s’han acabat.
